Coneix Xavier Salvador, guanyador del MedFoto 2021 i jurat de l’edició 2022

2022-MedFoto-Xavier Salvador
2022-MedFoto-Xavier Salvador
  • 15/febrer/2022

Xavier Salvador: “ Tan important és saber fotografiar com saber què fotografies”

L’any passat va ser guanyador absolut del MedFoto 2021. Quina història s’hi amaga al darrere de la foto del rap juvenil?

És una fotografia que duia perseguint des d’inici d’any. Al Mediterrani el “black water”, fer immersions en una fossa oceànica, no es practica. En aquests espais, les larves de certes espècies de peixos pugen a la nit a alimentar-se de plàncton aprofitant la llum de la lluna i la manca de grans depredadors.

Aquí, però, sí que hi ha afloraments d’aigües profundes durant els anticiclons, que generen corrent de llevant. Això fa que s’aproximin espècies que viuen a centenars de metres de profunditat. L’any passat hi va haver afloraments durant tres mesos, va ser espectacular perquè anaven apareixent noves espècies.

Juvenil de rap_c-Xavier Salvador
Foto: Xavier Salvador – Medfoto 2021

Em van passar la foto d’un rap juvenil a Calella, i vam voler provar en llocs amb corrents més fortes. Ens en vam trobar tres de raps juvenils, i en diferents fases de maduració! Va ser increïble perquè jo he vist raps de la meva mida (180 cm) i allà veia una cria indefensa nedant entre les meduses. El rap més petit tenia uns filaments llarguíssims, i es movia entre les meduses per mimetitzar-se i què no el depredessin. El segon no tenia filaments, i el tercer rap ja començava a madurar, obria les aletes en rodona i em plantava cara davant la càmera com si digués “compte! Que soc supergran!”. En realitat feia deu centímetres, no intimidava gaire.

També vam veure un exemplar molt buscat al pacífic, el Phylliroe, un nudibranqui que neda com un peix, i que quan s’espanta emet bioluminescència. I estava aquí!

Què recomanaria per fer fotografia subaquàtica?

Primer, passar-s’ho bé. No centrar-se mai en el que pensaran els altres. S’ha d’estar orgullós de les pròpies fotografies. Gaudir i viure-ho. Tard o d’hora es veuran els resultats de la feina feta!

I segon, no menysprear les fotografies que fas. A vegades coses que poden semblar normals, en realitat poden ser observacions úniques i d’un gran valor científic.

I de tècnica fotogràfica? Algun truc?

Sota l’aigua, el truc està en la il·luminació, excepte si fas fotografia en blanc i negre. L’aigua de mar absorbeix el color vermell, per tant, com millor il·luminació hi hagi, més real serà allò que veus i allò que surt fotografiat, si no tendirà a ser blavosa.

Moltes vegades, apropar-te fa que la llum arribi millor al subjecte. Tirar amb flaix a 6 metres és cremar partícules per res. Per tant, les distàncies curtes són millors.

Cal tenir en compte, també, que amb el gran angular pròxim a l’exemplar el què transmetrà la foto serà molt més impactant.

2021-MedFoto-ultimes llums-c-Xavier Salvador-3

Té dos llibres publicats sobre fotografia subaquàtica. Què el porta a escriure’ls?

El meu somni de petit era fer la guia de fauna marina de la Mediterrània més completa. Em va sorgir la oportunitat, i sé que probablement hi ha gent que en sap molt més de fotografia submarina que jo, però vaig posar la condició d’introduir una guia d’espècies en el llibre perquè tan important és saber fotografiar com saber què fotografies.

El primer llibre va ser de peixos, que n’hi ha molts d’editats, i el segon de nudibranquis, que en espanyol n’hi ha poquíssims. A més, he fet primeres cites a Catalunya de noves espècies. És un dels grups taxonòmics que més m’agrada: tenen molta variabilitat, molta estacionalitat i pautes de comportament, en molts casos, nocturnes, que no estan ni estudiades. He intentat transmetre tot el coneixement que tinc sobre cada espècie de nudibranquis.

Moltes vegades, si no saps què veus, no t’hi pares. Anar coneixent el que fotografies, genera més motivació per trobar-ne més i trobar els que et falten. És una mica l’esperit del col·leccionista.

2021-MedFoto-snorkelling-c-Xavier Salvador

Hi ha alguna fotografia que hagi significat assolir una fita per vostè?

Cada fotografia transmet una cosa diferent. És molt difícil dir-ne una. S’ha de valorar la riquesa en general, no em puc quedar amb una foto, però em puc quedar amb un dia o una jornada. Per mi és important, no allò que transmet artísticament, sinó tot el contingut biològic. Per exemple, sempre faig seguiment de nudibranquis i opistobranquis, i en una sola nit vaig aconseguir fotografiar quaranta-cinc espècies diferents. Això és una fita: un gran pic de biodiversitat.

Intento reproduir-lo any rere any i això em permet veure com l’estacionalitat pel mar no és idèntica, sinó que comença una mica abans o una mica més tard.

Un altre exemple és el de Tossa quan, en una sola nit, vaig trobar una Raja montagui, una rajada de profunditat que si tens sort la pots trobar a uns vint metres, i un Eledone cirrhosa, el pop blanc que té una única filera de ventoses i que treuen amb pesca d’arrossegament. A més de veure el rap de sorra i el rap de roca, calamars i altres espècies de rajades.

2021-MedFoto-reflexes-c-Xavier Salvador

Com comença en el món de la fotografia subaquàtica?

Des dels vuit anys que estic a l’aigua. Vaig començar fent pesca submarina. En realitat, més que endur-me un peix a casa, el que m’agradava era descobrir espècies. Primer anava amb una GoPro, però és una càmera de vídeo, té un enfocament automàtic i, els primers models, tenien una aberració total sota l’aigua.

Se’m va presentar l’oportunitat de comprar una càmera compacta gràcies a una beca. Llavors anava amb el fusell i la càmera. Pescava una mica, i quan tenia el peix per sopar, penjava el fusell i em dedicava a fer fotos. Un dia, amb el fusell penjat, vaig veure una bròtola en una esquerda i li vaig anar fent fotografies. La meva càmera no tenia rodeta per mirar les fotos en horitzontal, i en vertical saltava de cinc en cinc i no veia la resta. Totes les fotografies que podia veure allà eren terribles, però el peix era molt bonic i era el meu preferit per menjar, així que el vaig pescar. Quan vaig arribar a casa, vaig veure totes les fotos. Ella em mirava, quieta, la seva expressió de curiositat capturada a les fotografies em va fer preguntar per què l’havia pescat. Em va saber molt i molt greu portar-la per sopar. I des de llavors, només porto la càmera.

Es va acabar la pesca?

No et negaré que m’agrada fer quatre garotes a l’hivern amb la família, o si em trobo un pop mascle i fa més de 2 quilos, pot ser sí. Però fa més de dos anys que no n’agafo cap. Soc molt conscient del què extrec de l’aigua.

2021-MedFoto-fondeig-ecologic-c-Xavier Salvador

La fotografia subaquàtica ha fet que tingués més sensibilitat vers la conservació de la flora i fauna del medi marí?

Ja tenia el concepte de conservació perquè soc biòleg. Crec que l’activitat extractiva és dolenta, però el deteriorament no es pot culpar a una sola activitat, sinó a la suma de tot el que fem.

Fer fotografia t’obre la vista a valorar el que veus. Molta gent només té en compte allò que és gran: “he baixat cinquanta metres!” , “i què has vist?” , “una llagosta!”, “i ja està?”. Jo he treballat en un centre de busseig i et puc dir que t’has perdut tota una immersió, plena de vida, només per poder dir que has baixat a cinquanta metres!

Creu que en l’àmbit subaquàtic es respecten protocols i codis ètics per a fer fotografies?

En general no. Un cas clar el tenim a l’hivern a Tossa. S’ha posat de moda la típica fotografia del rap amb la boca oberta. I és molta casualitat que tothom la pugui fer.

Amb un company vam fer un experiment. Ens vam endur un scuba pointer, un pal que es porta per impactar el mínim al fons marí, i vam fer la prova a un petit rap que no havia estat estressat. Vam tocar-li la placa dental amb el pal i, instantàniament, va obrir la boca. De debò cal manipular el medi per aconseguir una imatge que, sabent que es pot provocar, ja no té cap mena de valor? Igual que els cavallets de mar adults, nadant amb la cua enroscada i el sol a dalt. Ells no naden així, ho fan estirats, simulant que són algues. Si els veus enroscats és perquè fugen.

En molts certàmens aquesta manipulació es descarta o es penalitza. Hem d’intentar respectar el medi el màxim possible.