Revisem les fotografies guanyadores del MedFoto 2021 a través de l’anàlisi d’Oriol Alamany, membre del Jurat i del Comitè Organitzador del primer concurs internacional de fotografia de la Mediterrània.
Alamany és un fotògraf professional lligat al món de la conservació i la natura amb una gran experiència. És autor d’una dotzena de llibres i les seves imatges i escrits han estat publicats en revistes com National Geographic, BBC Wildlife o Terre Sauvage, entre altres.
Llegeix aquest article i inspira’t!
Sovint veiem publicades imatges de grans onades, bàsicament en relació a la fotografia de surf. Però en Francisco Javier García va presentar al MedFoto una sèrie de fotografies d’onades amb un punt de vista molt diferent: des d’arran d’aigua i captades amb llums límit, al vespre o de matinada, totes elles molt atractives.
D’entre les diverses que va sotmetre al concurs, el jurat vam escollir la anomenada “Rugido del mar”, on per una dècima de segon l’aigua del front de l’onada agafa fugaçment la forma de la cara d’un felí, amb la boca oberta i la cabellera al vent.
El mar adquireix en aquesta fotografia l’aspecte d’un ésser viu, àgil, agressiu i disposat a enfrontar-se als grans reptes de futur que se li plantegen.
A la categoria de vida salvatge a fora de l’aigua, han dominat notablement les fotografies d’ocells marins, uns dels éssers vius que millor han sabut adaptar-se a l’explotació de l’exigent medi marí. Entre els diversos retrats de baldrigues, mascarells i gavines que van anar arribant a l’estadi final, el veredicte va ser molt ajustat.
Finalment, la més votada va ser aquesta gavina corsa en vol, una de les espècies endèmiques més importants de la Mediterrània, i que ha estat un cap de llança de la lluita dels conservacionistes per causa de la seva raresa.
Fotogràficament parlant és un retrat aparentment simple però molt elegant i amb una realització precisa: contrast bicolor del blau del cel amb el blanc de la gavina corsa, encaixant en l’enquadrament una silueta perfecta on només el gir del cap de l’ocell que sembla mirar al fotògraf, trenca la simetria general de la composició.

La navegació a vela és un dels esports més purs que es poden dur a terme al medi marí, ja que el practicant recorre només a l’aire, que el permet desplaçar-se per la immensitat del mar. A tots ens emociona quan llegim noticies sobre navegants que s’han aventurat en llargues travesses, de vegades en solitari, enfrontant-se a la grandesa i els perills del mar.
En aquesta fotografia presa en un agosarat contrallum, l’autor ha decidit mostrar l’embarcació navegant diminuta en la vastitud d’aigua enmig de la Mar Mediterrània, mostrant la sensació d’immensitat, la solitud, l’espectacularitat i el plaer de practicar aquest esport.
La fotografia plasma perfectament la relació entre mar i home que s’estableix en aquests casos: una lluita desigual on el mar té les de guanyar i el vulnerable ésser humà ha de recórrer a totes les seves habilitats i resistència per tirar endavant.
La fotografia guanyadora d’aquesta categoria mostra el treball de tres pescadors al port amb les xarxes de pesca. La imatge destaca pel seu dinàmic ritme visual, on les línies corbes que formen les xarxes es combinen amb les diverses i contraposades postures dels pescadors.
L’autor a escollit utilitzar un format panoràmic que indueix a l’espectador a la lectura de la imatge en horitzontal, resseguint amb la vista, d’esquerra a dreta, la multitud de línies visuals.
Per altra banda, el tractament de la fotografia, amb un contrast i cromatisme peculiar, ens recorda obres de pintors realistes, com Jean-François Millet i els seus quadres dels treballadors del camp, com la seva coneguda obra “Les espigadores”.
La fotografia subaquàtica afegeix a tots els reptes fotogràfics ja habituals el fet de que el fotògraf es troba en un medi que no és el seu i on compta amb serioses limitacions.
La imatge escollida en aquesta categoria mostra un grup de calderó comú a l’estret de Gibraltar A part de la bellesa dels animals en sí, la seva distribució queda molt equilibrada dins l’enquadrament, en tenir a un protagonista ocupant la meitat dreta, en primer pla i en una actitud juganera, i el grupet de companys més llunyà, ocupant la part esquerra.
El fet que el calderó tregui bombolles d’aire ens recorda que es tracta d’un mamífer, a l’igual que nosaltres, tot i que amb unes capacitats físiques molt superiors per desenvolupar la seva vida al medi marí. Els raigs de llum ajuden a que el fons no sigui d’un blau llis contribuint a la bellesa de la fotografia.
Aquesta imatge crida l’atenció de manera immediata pel seu dramatisme. Un enorme catxalot (conegut com a Toño) es capbussa cap al fons del mar amb una enorme xarxa fantasma de pesca entortolligada a la seva cua que li dificultava respirar.
Tots els tipus de pesca afecten d’una manera o altra la vida marina, però de vegades, amb els cetacis, els resultats són especialment dramàtics: greus ferides per causa de les hèlixs, animals impossibilitats per enredar-se en xarxes, etc.
Aquesta fotografia ens mostra com fins hi tot de manera inintencionada, les activitats humanes afecten la vida marina.
Poc s’imaginava el primer fabricant de telèfons mòbils que va decidir incorporar una diminuta i rudimentària càmera fotogràfica en un telèfon, que allò acabaria revolucionant el món de la fotografia. Ara la gent es compra el seu telèfon més en funció de les seves possibilitats fotogràfiques, que no pas per si les trucades es senten bé o malament.
Una de les funcionalitats de les càmeres dels telèfons mòbils es la realització immediata de fotografies panoràmiques de manera automatitzada, simplement movent el telèfon d’esquerra a dreta sense parar. La fotografia escollida en la categoria mostra una panoràmica, obtinguda des de la coberta d’un catamarà, d’una de les espectaculars matinades que, de tant en tant, el Mediterrani ens ofereix.
La fotografia aprofita les funcionalitats i facilitats de la fotografia mòbil, a la vegada que també ens en mostra algunes de les seves limitacions: observa com l’automatisme ha deformat la línia de l’horitzó a causa del moviment de l’embarcació mentre es feia el moviment de panoràmica.
Aquesta categoria pretén promocionar i recolzar la realització de fotografies en l’àmbit local.
En aquest paisatge litoral de la zona del Cap Norfeu, al Parc Natural del Cap de Creus, l’autor juga amb la perspectiva exagerada d’un objectiu gran angular per obtenir una composició on domina la forma tortuosa d’un pi modelat per anys de tramuntana.
A més, la utilització d’una velocitat d’obturació prolongada, fa que les branques es plasmin mogudes, així com també la superfície del mar, tot plegat sota un cel tempestuós.
El mar ens ofereix la possibilitat de practicar una gran varietat d’activitats aquàtiques. Amb elles, l’ésser humà no tan sols en treu un profit econòmic com pugui ser la pesca professional, si no també un gaudi del seu temps de lleure.
La fotografia, en un clàssic tractament en blanc i negre, i utilitzant un punt de vista molt baix en contrapicat que fa destacar les figures i veles sobre un cel ennuvolat, ens mostra l’alegria d’una persona al tornar del mar de practicar el seu esport favorit.
Aquesta fotografia treballada en blanc i negre, i realitzada amb telèfon mòbil, és la que ha aconseguit més “M’agrada” en el compte d’Instagram del certamen. Per tant és la escollida per votació popular.

Era difícil escollir una fotografia més destacada entre totes les presentades al certamen. Després d’un debat entre els membres del jurat, aquesta va ser finalment l’escollida.
És tracta d’un retrat difícil, una cria de rap, tot i que mostrada gairebé com si es tractés d’un gran monstre marí, potser extret d’una pel·lícula de ciència-ficció. En realitat és un ésser comú, diminut i fràgil, que durant el seu cicle de vida planctònic haurà de lluitar per a sobreviure en un mar ple d’enemics dels que pot ser presa fàcil.
La fotografia presenta una elevada dificultat tècnica, donat l’augment necessari per a captar un ésser tan petit, flotant en el seu medi. La utilització d’un simple fons fosc en destaca tots els detalls i la il·luminació, la seva transparència, proporcionant un resultat de gran impacte visual que ens mostra la fragilitat, la bellesa i la singularitat de la vida a la nostra Mediterrània.