Text i fotografies: Oriol Alamany, fotògraf, membre de l’organització i jurat de MedFoto.
Tot i que les set categories que presenta el concurs fotogràfic MedFoto abasten una àmplia varietat de temes relacionats amb el mar Mediterrani, la natura és un dels preferits pels participants. Paisatge, Vida salvatge, Fotografia subaquàtica i Conservació i canvi climàtic, són algunes de les categories a què es poden presentar els amants de la fotografia de natura.
Obtenir una fotografia atractiva d’un bell i espectacular paisatge sembla que sigui molt fàcil. Però sovint les imatges acaben sent el que, una mica pejorativament, s’anomena “una postal”. És a dir, una fotografia que ens mostra un lloc bonic, però captat sense creativitat i que no ens transmet cap emoció especial.
Avui t’ oferim els consells d’un dels nostres membres del jurat i assessor del concurs, el fotògraf Oriol Alamany per poder millorar les teves fotografies de paisatges.

La feina del fotògraf comença molt abans de prèmer el disparador. Documenta’t sobre el lloc que visitaràs, llegeix sobre ell per conèixer-ne els aspectes destacats, estudia un mapa, mira el temps que farà, l’horari de la sortida i la posta de sol… Tot això et pot ajudar a imaginar una fotografia. O et pot ser útil una vegada sobre el terreny.
En trobar un paisatge atractiu o una localització que t’agrada, no et posis la càmera a l’ull immediatament. Primer pren-te temps per contemplar el lloc, deixa’t seduir per la seva bellesa.
Després analitza’l: què és el que t’ha cridat l’atenció en veure’l? L’altiu penya-segat? Les onades trencant a les roques? El poble que s’aixeca a sobre? Les mates de flors del primer pla?
Sigui el que sigui que t’ha cridat l’atenció, concentra el teu enquadrament allà per potenciar-lo.

La fotografia de paisatge no ha de ser només una imatge freda fruit d’una tècnica depurada, ha de transmetre sentiments o mostrar una història. No t’ofusquis gaire amb els paràmetres tècnics de megapíxels, sensibilitat ISO, diafragma, exposició, equilibri de blancs, regles de composició, aberracions òptiques, reducció de soroll…
Deixa que la teva creativitat flueixi lliurement i intenta plasmar el que representa aquest paisatge per a tu.. Si és amb una bona tècnica, millor. Però si no tens prou coneixements, no menyspreïs els automatismes de la teva càmera.
Saber escollir un bon subjecte, la millor llum i decidir l’enquadrament que faràs amb la teva càmera, és la teva aportació més personal en enfrontar-te a un motiu. Centra la major part de la teva atenció en això.
Per a un mateix subjecte és possible que funcionin diversos enquadraments o distàncies focals diferents. No et quedis amb una única imatge.
Prova’n vàries, fes fotografies horitzontals i verticals, amb gran angular i teleobjectiu, fins a afinar el millor resultat.

Si el primer pla és interessant, deixa la línia de l’horitzó ben alta a la fotografia. Al contrari, si el cel presenta uns núvols o unes llums especials, posa l’horitzó a la part inferior de l’enquadrament per proporcionar-los espai i donar-los importància. L’horitzó, com el subjecte principal, només en casos excepcionals queda bé al mig de la fotografia.
La “foto-grafia” consisteix a “escriure” amb la llum. Per sort, a la conca mediterrània no en falta. Però la major part del dia és molt intensa, així que les il·luminacions més atractives i originals les podem trobar al clarejar, al capvespre, abans o després d’una tempesta, quan un raig de sol es cola entre els núvols… Aquests són els moments més excitants per a un fotògraf.
No deixis que el comfort del teu llit o una tempesta frenin les teves ganes de sortir a fotografiar.

Les càmeres digitals actuals cada cop permeten obtenir millors resultats. I les aplicacions de retoc fotogràfic per a ordinador ofereixen mil possibilitats d’ajustaments i filtres informàtics. Però l’ús dels filtres físics de tota la vida, aquests de vidre o resina que es posen davant l’objectiu de la càmera, encara continuen aportant beneficis. Especialment el filtre polaritzador, que és vital per proporcionar vida als paisatges ja que permet enfosquir els cels i saturar els color, d’una manera difícilment imitable a l’ordinador.
Juga amb les velocitats de l’obturador que t’ofereix la càmera. Una velocitat ràpida, tipus 1/1000, et permetrà aturar el vol d’una gavina, el moviment d’un veler, o les esquitxades d’unes onades.
Una velocitat lenta, d’un segon o més, plasmarà el moviment de l’aigua entre les roques o d’unes roselles bressolades pel vent. Per reduir la llum que arriba al sensor de la càmera i poder realitzar exposicions llargues, utilitza la sensibilitat ISO mínima (normalment és 100), un diafragma ben tancat (f:16) i tot i així és possible que en algunes ocasions necessitis utilitzar un filtre ND fosc de densitat neutra.

Juga amb les obertures del diafragma que t´ofereix el teu objectiu. Les petites obertures, com les f:11 o 16, aporten una àmplia profunditat d’enfocament i són ideals per a paisatges amplis captats amb gran angular. Les obertes, com una f:2.8, permeten que l’enfocament se centri únicament en el subjecte, fent-lo destacar especialment si uses un teleobjectiu.
Les possibilitats de les aplicacions de retoc fotogràfic són molt temptadores. Gràcies a elles és possible canviar el cel, eliminar persones, branques o altres subjectes molestos, exagerar les perspectives o els desenfocaments, fins a obtenir una imatge que té poc a veure amb la realitat.
Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb les seves fotos, però a MedFoto ens encanta el nostre planeta tal com és. Per tant, si presentes fotografies al concurs, no falsegis les imatges que la natura t’ha ofert. Mostra-la tal com és, amb el teu toc creatiu, però sense canviar el cel, esborrar o afegir subjectes, o d’altres.
Sabem que és molt més fàcil aconseguir una imatge d’impacte manipulant-la a casa, còmodament assegut davant de l’ordinador. Però precisament volem donar valor a les imatges autèntiques de la nostra Mediterrània. Ens agrada tal com és i el repte fotogràfic és molt més gran.