Fars de Tramuntana

Autor : Sebastià Bota
Categoria: Relat fotogràfic
Descripció: Els fars que il·luminen les aigües que envolten la Serra de Tramuntana a Mallorca estan ubicats en llocs remots, antany solitaris i de difícil accés, cosa que els dotava d’una certa aura de misteri i aventura. Tot i això, avui dia, s’han transformat en destinacions populars on gaudir de vistes panoràmiques i capvespres espectaculars, convertint-se en autèntiques icones turístiques.
Lloc: Serra de Tramuntana, Mallorca, Illes Balears

Relat:
Han transcorregut molts anys, però encara recordo aquell dia que ens van convidar a un sopar al far de Punta Avançada, ubicat a la badia de Pollença. Era una tarda de principis d’estiu, amb el mar en calma, una brisa marina suau i la taula disposada a la terrassa del far, que semblava surar al mig de la badia. Des d’allà, podíem veure les envejoses mirades dels navegants que passaven a prop, de tornada a port.

El faroner que ens va convidar vivia allà i ens va explicar que a més de mantenir el far on estàvem, també se n’encarregava de tres més: el de Formentor, el de Cap de Pinar i el d’Alcanada. En aquell moment, em va semblar que tenia molta sort en treballar en aquell entorn idíl·lic. No obstant això, ja aleshores em va advertir que l’ofici de faroner estava destinat a desaparèixer.

En el passat, el treball d’un faroner era extremadament dur: encendre i apagar el far cada dia, pujar grans quantitats de combustible fins a la llanterna i engegar el mecanisme de rotació requeria un gran esforç físic. El far no només era el seu lloc de treball, també era la seva llar. Avui dia, només queden 187 fars actius a Espanya i menys de 30 estan habitats per faroners (entre ells el de Punta Avançada). Des que el govern va decretar l’extinció del cos de faroners el 1993 a causa de la imparable automatització de la senyalització marítima, ja no hi ha plans de convocar noves places de faroner. Els que queden són els darrers vestigis d’una professió que pertany al passat i quan aquests es jubilin deixarem de veure fars habitats.

Els fars de Mallorca han estat testimonis silenciosos d’innombrables històries i experiències marítimes. Aquells que il·luminen les aigües que banyen la Serra de Tramuntana estan ubicats en paratges antany solitaris i de difícil accés, cosa que els dota d’una certa aura de misteri i aventura. Són fars imponents que s’alcen en penya-segats, desafiant les inclemències del temps i brindant seguretat als navegants que solquen les aigües properes.

Cada far té la seva singularitat i encant. El far de Formentor, a l’extrem nord de l’illa, suspès a la vora d’un penya-segat, desperta l’admiració dels qui el visiten per primera vegada. La llanterna, situada a 210 metres sobre el nivell del mar, és la més elevada de tots els fars de les Balears. Pocs s’imaginen que viure i treballar en aquest far va ser una tasca desafiant a causa de la seva ubicació remota i del seu difícil accés. Abans que s’inaugurés l’actual carretera el 1951, els faroners s’havien d’enfrontar sols a les condicions climàtiques adverses i a la soledat del lloc.

«El mar, la naturalesa, la reflexió i la forçosa convivència amb els altres habitants del far modelaven el teu caràcter», va afirmar el fill de l’últim faroner de Sa Creu, al port de Sóller, en una entrevista recent. Recordava amb nostàlgia la seva vida al far i va compartir una anècdota: de la seva infància, l’única cosa que recorda no poder fer era jugar a futbol a la terrassa de casa seva, perquè qualsevol pilota que s’escapés acabaria irremeiablement al mar.

A l’illa de Sa Dragonera encara queden dos fars en funcionament: el de Llebeig i el de Tramuntana. El far de Tramuntana va ser habitat fins al 1961; el de Llebeig va deixar d’estar-ho el 1973. Els faroners ja no haurien de passar les hores mortes observant el vol dels falcons d’Eleonor o la pell freda de les sargantanes, esperant l’hora d’encendre de nova la llum del far, ni preocupar-se de quedar-se aïllat quan el mal temps impedia el relleu. Actualment les antigues dependències del faroner han esdevingut una exposició permanent sobre la història marítima de Sa Dragonera.

Avui dia, els fars s’han transformat en destinacions turístiques populars, on els visitants poden gaudir de vistes panoràmiques, capvespres espectaculars i la sensació d’estar en un lloc suspès entre el cel i el mar. Encara que els faroners ja no habiten aquestes solitàries construccions, el seu llegat perdura a través de les històries que s’expliquen i la imponent bellesa d’aquestes construccions. Alguns s’han convertit en veritables icones. Una de les més destacades és el ja esmentat far de Formentor. Els seus antics faroners no podrien haver imaginat que, recentment, durant els mesos estivals, se n’hagi restringit l’accés per carretera a causa de l’allau de visitants que rep.

De moment els fars encara segueixen aquí, al seu lloc, testimonis que encara hi ha oficis i tradicions que, tot i ser desplaçats per l’avenç tecnològic, conserven un valor incalculable. No només per la seva utilitat pràctica, sinó pel que simbolitzen: la dedicació, el sacrifici i la connexió amb la nostra història i natura. Igual que els fars han guiat els mariners a través de mars tempestuosos, els ensenyaments del nostre passat poden il·luminar el nostre camí en el present, recordant-nos que, de vegades, allò que sembla obsolet amaga un propòsit més profund i una bellesa digna de ser preservada.