Coneix a Marc Marco: guanyador del MedFoto 2023 i jurat de l’edició 2024
Marc Marco, el caçador de llamps
Com t’inicies al món de la fotografia?
Jo vinc del món del tenis professional. Viatjava cada setmana, i sempre em cridava l’atenció fotografiar els llocs on anava. Quan vaig deixar de competir, vaig conèixer un veí del meu poble, amic de la meva mare. Ella li va comentar que a mi m’agradava la fotografia i un dia em va convidar a anar amb ell a fer fotografia nocturna.
Ell me’n va ensenyar i així vaig iniciar-m’hi. De fet, la fotografia nocturna era la que més s’adaptava al meu ritme de vida. De dia treballava, podia estar amb la família, i quan ells anaven a dormir, aprofitava per sortir a fer fotos. A poc a poc, i a mesura que tenia temps, anava sortint en altres moments del dia i aprenia a fer altres tipus de fotografies.
Començar per la nocturna no és la cosa més fàcil del món!
No (riu). Recordo la primera que vaig fer. Ell em va donar els paràmetres per fer-la, i jo tenia la càmera amb reducció de renou activada, que és per una foto, i jo havia de fer una foto de 30 segons. Ho veia tot negre, no sabia què passava, ni si estava enfocant…! No entenia res de res, ni com funcionava! Però en vaig anar aprenent. Vaig buscar per internet, per Youtube, tutorials. I sortia, sortia molt a fer fotos.
Podríem dir que ets autodidacta?
Sí, avui en dia hi ha molta informació. Si busques, després ho poses una mica en pràctica i vols superar-te i fer-ho una mica millor cada dia, n’aprens. A vegades ho comparo amb el tenis. Si no vas millorant dia a dia, no guanyes. Fins i tot quan perds has d’il·lusionar-te i treballar per fer-ho millor. Amb la fotografia és una mica el mateix: anar amb la idea de fer-ho una mica millor cada dia i si hi ha alguna cosa que no saps fer, intentar aprendre’n més!
El tenis té una part tècnica però també habilitats o capacitats pròpies. La fotografia també?
Va bastant relacionat. Però crec, sobretot, en el treball diari. Està clar que, per habilitats innates, uns serviran més per unes coses i altres per unes altres, però si hi ha treball darrere i és una cosa que t’agrada, que realment tens il·lusió i tens ganes d’aprendre, és més un tema d’implicació personal. Tothom té capacitat per millorar.
Quina creus que és, fins al dia d’avui, la teva millor fotografia?
Jo et diria que la que ha guanyat MedFoto. En tinc unes quantes així, que són les meves preferides, però aquella és molt especial. He anat darrere moltes tempestes, intentant caçar llamps, i aquella, agafar-ne tants amb un sol RAW, no és senzill! Bé, mai se sap, perquè això dels llamps és una mica de sort, però has de fixar-te com cauen, la intensitat que duen, preparar els paràmetres de la fotografia per no cremar-la, que no quedi molt superposada…, per tant, diria que és la millor que he fet!
Com vas prendre aquesta fotografia?
Sempre que hi ha tempestes estic pendent del temps. Tinc una aplicació i les segueixo. Moltes tempestes que arriben a Mallorca entren per la zona de Valldemossa i les veig venir. Des de casa miro el cel i es poden veure els petits llamps a l’horitzó. Quan els veig, li dic a la dona: «Vaig a caçar llamps!» i vaig cap al mirador, que està a 10 minuts de casa. A vegades, les tempestes arriben ràpidament i amb aigua. En aquest cas, vaig tenir temps d’arribar, preparar-la i fer-la. Vaig poder caçar tots aquests llamps! Després va arribar l’aigua i vaig haver de retirar.
Què tenen els llamps que t’atrauen tant per ser un “caçador de tempestes”?
El repte. Hi ha fotografies, en localitzacions concretes, com per exemple una via làctea o un paisatge estàtic, on ja saps el que pots obtenir. Amb les tempestes no saps mai què sortirà. Et posen a prova per veure si ets capaç d’adaptar-te a aquella tempesta, perquè totes són diferents: els llamps tenen diferent intensitat, cauen més a prop o més lluny, hi ha lluna o no hi ha lluna.
Quan tens un lloc concret on fer una fotografia, penses en la composició final que voldràs plasmar. Amb els llamps, per molt que vulguis una composició, pot ser et surten per un altre costat i has de pensar i actuar ràpid. La satisfacció personal és molt més gran que anar a un lloc on ja sé què n’obtindré.
Les tempestes són sempre un repte difícil per veure si ets capaç de treure una bona fotografia tot i que les condicions puguin ser molt complicades. Això em crida molt l’atenció. És com un joc, molt divertit!
Com a jurat, què és el que més valores en una fotografia?
Que em transmeti. Hi ha fotografies que t’expliquen una història. Després ja es mira si tècnicament està ben feta i mires els detalls. Però el més important és que et traslladi al lloc, a la història o que et remogui emocions.
