Coneix a Xavier Martínez: guanyador del MedFoto 2022 i jurat de l’edició 2023
“Quan surto a veure ocells no és per només fer-los fotos, sinó perquè m’interessen i els vull protegir”
L’autor de la fotografia guanyadora del 2022 ens explica com va iniciar-se a la fotografia i com va aconseguir una imatge guanyadora.
Ara, Martínez forma part del jurat del MedFoto 2023 i ens dóna alguna pista del què més valora en les fotografies.
Com s’inicia en el món de la fotografia d’ocells?
Vaig començar a anar a observar ocells amb un grup de Terrassa, el Pigot, que ara ja no hi és.
Va arribar un moment que vaig voler intentar captar els ocells que veia i vaig començar a fer caça fotogràfica, és a dir, sortir a caminar i fer la fotografia si veia algun ocell. Així que em vaig comprar una càmera analògica i un zoom. La veritat és que era força just en qualitat pel que volia fer. Ho vaig intentar, però vaig veure que no m’acabava de convèncer el resultat. La caça fotogràfica és complicada perquè quan l’ocell et veu de seguida se’n va. Aquí a Espanya, amb la caça, les aus estan molt en alerta. Només que aixequis la càmera ja marxen.
Cap a l’any 2003 va sorgir la tècnica anomenada digiscoping, amb la que combines un telescopi i una càmera digital. Llavors em vaig comprar un bon telescopi per mirar ocells, acoplava la càmera digital de 4,5 megapíxels a l’ocular i feia fotos. Tenia un augment brutal i tot i que la qualitat no era meravellosa, t’enduies l’ocell a casa! Després vaig comprar-me una Cànon, amb un objectiu 100-400 que he utilitzat sempre i que fins i tot la meva filla encara utilitza. Després em vaig actualitzar amb la nova versió del mateix objectiu més ràpid i amb millors prestacions.
I va abandonar el digiscoping!
És clar! Primer, no podia transportar els dos equips i, segon, tot i no aconseguir la mateixa aproximació, amb el nou equip sí que aconseguia més qualitat. Vaig descobrir que hi havia entitats que feien sortides amb embarcació i em vaig començar a apuntar a gairebé totes, sobretot amb les del GEPEC-EdC de Tarragona i les de l’Apnae a l’Empordà. A partir de llavors, va ser un vici!. Necessitava sortir al mar i veure aquell espectacle d’ocells voltant per sobre, per sota, pels costats… És extraordinari!
Va ser en una d’aquestes sortides quan va aconseguir la fotografia guanyadora del MedFoto 2022?
Sí, davant la costa de Tarragona! En aquestes activitats se surt des del port i, un cop mar endins, es tira peix. Et comencen a seguir les gavines i gavians. Els altres ocells, quan veuen aquest moviment, s’acosten. Aquell dia, quan ja tornàvem, la llum del sol ens feia contrallum i habitualment la gent ja no fa fotografies. Jo estava assegut al costat d’una finestra i vaig veure com algunes baldrigues encara volaven arran d’aigua. La vaig enganxar! Vaig fer una ràfega i, quan les vaig veure, em va encantar aquesta imatge. Estava segur que aquesta fotografia havia de guanyar alguna cosa!
La fotografia de la Baldriga, és encertar el moment o tenir tècnica?
He fet moltíssimes sortides amb barca. Confesso que en les primeres els resultats eren un desastre. La càmera pesa més de 3 tres quilos i el vaixell no para de moure’s! Recordo que arribava a casa ple de morats a les cames. A mesura que vaig anar sortint, vaig agafar pràctica i tècnica. La Baldriga és molt ràpida i cal saber seguir-la i adaptar-te a la situació. En aquest cas, va ser molt sobtat!
Vostè que n’és l’autor, què creu que té d’especial?
Hi ha gent que pensa que el límit de l’onada es l’horitzó, però no és així! Tot el que es veu a la fotografia és mar! Jo crec que tot plegat fa una composició molt bonica: la combinació de colors i textures, l’ona, l’ala gairebé tocant, el reflexe de l’ocell a l’onada… A més, transmet aquest sentiment de necessitat de protecció de la fauna. Quan surto a veure ocells no és per només fer-los fotos, sinó perquè m’interessen i els vull protegir. Crec que amb la fotografia tenim aquesta eina: poder donar a conèixer què és una Baldriga Balear i la situació de perill en la què es troba. És una oportunitat per protegir-la. Es mereix el respecte i l’admiració de tothom. Els fotògrafs de natura tenim aquest avantatge. Poder transmetre el nostre sentiment conservacionista oferint imatges boniques, coneixement i traslladar aquesta necessitat de conservació i respecte als demés.
Què valores en una fotografia d’ocells?
Com que sóc dissenyador gràfic, crec que en el que més em fixo és en la composició i el color. Intento que totes les meves fotografies tinguin bona composició, un bon disseny: el color, les textures… M’agrada obtenir fotografies dels ocells que tinguin quelcom especial, i no pas que siguin un mer cromo. Com en el cas de la foto de la Baldriga, hi ha gent que a primer cop d’ull creu que es veu el mar i el cel, i no és així, és tot mar.
També fa fotografies de natura, d’altres animals, oi?
Em vaig centrar en fer fotos d’ocells, però tant m’interessa un ocell com una aranya, m’agraden tots els animals. Tots mereixen viure. Per això també faig macros, és un món que em té enamorat! Veus els detalls més petits d’insectes com els pèls d’una mosca o els espectaculars ulls de les aranyes. D’altra banda, als mamífers és més complicat fer-los fotos en condicions, excepte que tinguis un amagatall especial i li posis l’esquer perquè hi vagi cada dia. L’ocell és més fàcil de veure, tens més possibilitats que alguna foto et quedi bé, i també de fer-te un amagatall per observar-los i fotografiar-los a menys distància. Lamentablement per problemes de salut ara fa una mica més d’un any que no toco càmera i la veritat es que tinc “mono” de sortir en barca i capturar algun vol arran d’aigua!
